dilluns, 7 de novembre de 2011

Ja hem tornat del cap de setmana!

Benvolguts Virolets, Viroletes, i famílies, us adjuntem un escrit que va fer l'Anna Agudo (directora de mitjans) en tornar de les colònies, i l'enllaç a un àlbum de fotos perquè pugueu veure tot el que vàrem fer! Esperem que us agradi!!!

Ja hem tornat del cap de setmana!

I es que tota la colla del Virolet hem marxat, malgrat la pluja, de colònies prop de Pontons (Vilafranca del Penedès)!

Dos autobusos ben plenets van sortir de Joanic (aquest any sí sense entrebancs!) cap a la casa de Penyafort amb bon temps i tot! El viatge va anar fantàstic i un cop a la casa, enmig del bosc, vam dinar totes les coses bones que portàvem, mhmmm quina gana!

Una estona de joc lliure i…a cantar com a bons viroletaires! Comencem Nadales, repassem cànons, cançons, cantarelles i…ja arriba el joc de tarda: els mitjans continuen amb la llegenda japonesa d’en Momotaro i s’aventuren a desxifrar cangis mentre els petits es posen a fer un preciós mural de la cançó brasilenya pintant finestres i paraigües i els grans fan un taller xulíssim de percussió corporal! I per berenar….pa amb xocolata! Quin pa, aquell de poble que recordem tots els pares i dires de quan érem petits, que boooo!

I un cop ja hem carregat energia tornem a cantar, més Nadal els grans, instruments de percussió els mitjans i danses i psicomotricitat per als més petits! Què divertit i quin ritme tot plegat, però bé haurem de sopar! Oi tant! I després, una de les activitats més desitjades, el joc de nit! Però la pluja ens fa una mala passada i no podem sortir! No importa perquè tenim molt clar que ens ho volem passar bé i per això mentre adaptem la casa per poder fer el joc de nit, apareix un personatge que es treu de la butxaca cançons d’animació i xics i grans en una rotllana ens ho passem d’allò més bé! Ara sí, comença el joc de nit amb cambres fosques i tot per poder fer servir aquell objecte tan màgic de les colònies, la llanterna! Per que què serien unes colònies sense una llanterna? En el joc que els grans van preparar pels petits el gegant i la geganta de Penyafort van poder recuperar el raïm que havien perdut (com a bons habitants del Penedès) i els mitjans passar les proves dels animals que apareixen a la llegenda d’en Momotaro recuperant així el tresor i les arracades d’ocell volador, que per cert què boniques que eren!

I ui, què tard, és hora d’anar a dormir, rentem dents, fem pipis i…al llit que demà volem seguint passant-nos-ho tant bé com avui i si és pot, més i tot! Els grans van a cantar als petits una cançó de bona nit i els mitjans escolten un conte i cançons de la lluna de la veu de les seves directores. Tot i que era un quadre excepcional perquè es quedessin ben adormits, no ho van fer (si més no, no tots) i es que ja se sap la teoria és una, però les xerreres de les nits de casa de colònies són molt especials!

Amb més o menys son el matí del diumenge tornem a engegar, fem motxilles, els grans ajuden al seu apadrinats i cap a esmorzar abans de fer la tècnica vocal! Com que ja no plou anem a fora a fer la tècnica i va tant bé que després les cançons surten soles! Una mica d’assaig i ens ajuntem tots per fer assaig comú de Nadal, que tot I que sembla que falta molt, en un obrir i tancar d’ulls ja hi serem altre cop! I mentre nosaltres cantem arriben els pares i mares que també es posen a cantar, un cànon de trens i un altre de les senyals de tràfic, quin trànsiiit! Ni-nu-ni-nu-ni-nu… i quin swing! Ha estat imparable! Visca!

I després a jugar! Aquest any el joc de pares i mares va de les… retallades! Ja sabeu que sempre estem a la última i ara és això el que és porta! O sigui que a fer d’actors i actrius teatrals perquè no hi ha prou pressupost per llogar una companyia o a fer el joc de les cadires perquè no hi haurà llits als hospitals i…quin riure! Molt bé aquestes famílies que sempre tenen un somriure als llavis i fan al mal temps, bona cara (i es que precisament en feia del mal temps, però tothom s’ho ha passat d’allò més bé! Moltes gràcies per la vostra col·laboració i ganes de passar-vos-ho bé!)

I a dinar! Deu ni do quina colla, primer nens i després famílies (més de 200!) sort que amb paciència i bons aliments la panxa ha quedat plena! I per acabar cafè concert! Els petits “1keleles” han cantat amb moltes ganes una bonica cançó de la tardor, i juntament amb els petits 2, una cançó de pales i muntanyetes i la cançó brasilera, quin goig! I els petits 2 una cançó ben dolça de les quatre fases de la lluna. Els mitjans no han volgut ser menys i després de fer una cançó xinesa i un cànon matemàtic que no tenien res a veure, les han ajuntat i ha quedat d’allò més bé! I els grans han fet dos cànons que tenien la seva dificultat molt ben afinats! Felicitats ganàpies! I després els pares i mares, sí, sí, que tenien una mica de por però ho han fet d’allò més bé, cantant, girant el cap a la “isquierda” i moltes coses més! I per posar el punt final els directors i directores amb el Calypso, deu ni do que difícil i quin ritme! Algun error ha fet que tornessin a començar però tots hem rigut I gaudit cantant I escoltant perquè al cap i a la fi, estàvem en família!

I és que sí, tots: pares, mares, fills, filles i directors/es estàvem en família, la família d'El Virolet, que fa que ens puguem ajuntar en un cap de setmana 122 pares i mares, 78 cantaires I 10 directors/es i malgrat el mal temps, el fang o l’espera per dinar, hi hagi la il·lusió de cantar, d’escoltar, de compartir, de jugar, de passar-s’ho bé i de posar cada un el seu granet de sorra per veure els infants somriure, créixer, aprendre i avançar cada any un xic més!

Gràcies a tots/es: a les famílies per la vostra col·laboració amb tot (des dels cotxes, les cadires, o els fantàstics somriures que ens brindeu i les felicitacions després del concert), als ajudants per aportar la vostra il·lusió, ajuda i recursos en tot moment, a les directores per estimar tant la música i contagiar-ho als petits i als que no ho són tant i als cantaires perquè veient-vos gaudint cantant tenim la certesa que val la pena aquest projecte tan bonic que és diu El Virolet.

Cauen les fulles, els infants en fan rams que després juguen a llençar al vent, elles dansen, cauen, plou, venteja, ve el fred, però les cançons perduren dins nostre.

Anna Agudo Llobera

Sabadell, 6-11-11